FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer que (persones diverses) deixin de discrepar, d'ésser en discòrdia. No els podem avenir. Deixar de discrepar, d'ésser en discòrdia. Cadascun s'ha entossudit en la seva opinió: no es poden avenir. No els poden fer avenir. Acordar-se, entendre's bé, coincidir, en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
bé que voldria anar-hi, però no puc. Jo bé prou voldria anar-hi, però no puc. Emprat per a reforçar la conjunció o. Vine tu o bé ell. ara bé V. ara². bé... bé... Introdueix una alternança distributiva. Aquests pactes es formalitzaven [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Recipient de fusta més llarg que ample, de secció transversal aproximadament circular, major en el centre que en els extrems, les bases del qual són dues peces de fusta i la superfície lateral està formada per dogues encorbades i acoblades mantingudes unides amb cèrcol [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Caiguda forta i cop que produeix. Es va esvarar a la banyera i, del bac, es va trencar un braç. caure un bac Tenir una caiguda. He caigut un bac quan anava amb la bicicleta. Trompada, cop violent. Va pegar un bac contra la paret i es va trencar una costella. a bacs De mala manera. No f [...]
